Varietat de maduixa Elvira
Elvira és una varietat de maduixes de jardí (maduixes) no madures primerenques per a ús universal. Es va criar als Països Baixos i va arrelar bé a moltes parts del nostre país. Recomanat per al cultiu sota refugis de pel·lícules i en hivernacles, també mostra bons resultats en camp obert. La varietat es valora per la seva gran mida de fruita, el seu bon rendiment, el seu excel·lent sabor i resistència a diverses malalties, així com la seva tolerància a l’ombra.
La planta és vigorosa, de mida mitjana, estesa, de fulla moderada. Les fulles són de mida mitjana, de color verd amb un to maragda. Les tiges de flors de maduixa són fortes, multi-primordials i es troben a terra sota el pes de la collita. Les baies són força grans, amb una ampla forma arrodonida cònica amb el coll, molt uniforme en la massa total. La pell és de color vermell brillant amb un brillantor brillant. Els aquenis són grocs, poc profunds. La carn és vermella, ferma, però no ferma, sense cruixir a la picada, sucosa, molt aromàtica.
El sabor de les baies és excel·lent, molt dolç, amb una lleugera acidesa que dilueix harmònicament la paleta. Les fruites d'Elvira són d'ús universal, són boniques en la seva forma natural, aptes per a qualsevol processament, congelació, decoren perfectament diverses postres. Les baies toleren molt bé el transport i l’emmagatzematge a llarg termini, cosa que fa que la varietat sigui adequada per al cultiu comercial per vendre productes frescos al mercat.
La fructificació de les maduixes és molt estable, els fruits no estan inclinats a fer-se més petits al final de la temporada, de mitjana, el seu pes és de 30-40 grams, a la primera collita s’observen exemplars que pesen uns 60 grams. El rendiment d'Elvira és decent, d'un arbust és possible recollir de 500 grams a 1 kg de baies, o fins i tot més, segons la intensitat de la tecnologia agrícola.
La varietat és molt resistent a diverses malalties de naturalesa fúngica, a més, aquesta invulnerabilitat s'estén tant al sistema radicular i la massa verda, com als fruits. Per descomptat, la prevenció segueix sent molt desitjable, sobretot si conreu les maduixes comercialment i en voleu treure el màxim partit. A causa de la seva immunitat contra les malalties fúngiques, Elvira es pot cultivar en una zona amb molta humitat, a més a més es sent molt bé als hivernacles.
La nostra heroïna té una bona resistència a l’hivern, se sent bastant còmoda a les regions fresques, però el refugi mai no fa mal. La resistència a la sequera de les plantes és relativa, sobreviuran durant períodes curts sense humitat, però una sequera a llarg termini tindrà un efecte molt perjudicial per a la salut i la productivitat dels arbustos. En general, la varietat és molt tranquil·la amb diverses fluctuacions meteorològiques, a més, és tolerant a l’ombra i pot donar fruits perfectament de manera constant en un estiu poc calorós amb pluges abundants.
No hi ha característiques destacades en la tecnologia agrícola d'aquesta maduixa, tot és bastant estàndard. No oblideu dur a terme les mesures de cura més bàsiques i tampoc us escatimeu en alimentar-vos si voleu obtenir una collita abundant i saborosa. Tampoc no descuideu el rejoveniment oportú de la plantació. Això s’ha de fer almenys una vegada cada 4-5 anys; amb el cultiu comercial, la renovació del material de plantació és rellevant després de dos anys d’utilitzar les plantes.
Elvira és una meravellosa varietat holandesa digna d’un lloc a la vostra propietat. Malauradament, no es va fer tan popular com molts dels seus "compatriotes" i poques vegades s'esmenta a la llista de les millors entre les varietats de maduració primerenca. No obstant això, aquesta maduixa clarament mereix atenció. Els jardiners parlen amb molta calor d’ella i ha caigut repetidament en el grup de favorits.
Sempre vaig tractar les maduixes de jardí de les primeres varietats amb un lleuger menyspreu; per molt que ho intentés, el sabor no m’adequava (el que es digui, però per a una baia primerenca encara n’hi ha poca: calor, llum i aigua). Però quan vaig provar les baies d’aquesta varietat, vaig canviar d’opinió radicalment: les baies són excel·lents (tant pel que fa al gust com a la mida). No venem baies primerenques: les mengem totes nosaltres mateixos, i aquestes baies també són ideals per preparar postres (les baies es poden tallar, no flueixen ni perden la forma), també es congelen i es descongelen perfectament. Quant a la salut d'aquesta maduixa, puc dir que també és excel·lent: els arbustos no pateixen podridura de les arrels, sequera i gelades.